Nascuda a Mataró durant la primavera del 1991, vaig passar els primers cinc anys en un pis situat davant el mar, pintant murals a les parets tan bon punt vaig poder gatejar i agafar un retolador vermell. Els meus pares van haver de repintar més d’una vegada. 

A l’escola de seguida vaig presentar dificultats: per agafar el llapis, per escriure, per pintar sense sortir de la línia, per concentrar-me i parar atenció a la mestra… Tot això s’explicaria anys més tard gràcies al diagnòstic d’autisme. Aquestes dificultats acadèmiques em van apropar al dibuix i a la pintura.

Sempre he gaudit molt d’observar el meu entorn, de descobrir-ne els patrons; i des de molt petita dibuixava mapes que m’ajudaven a entendre’l millor. Aquest impuls de representar l’entorn més immediat a partir de la percepció personal es convertirà en un dels fonaments del meu art.

Pel que fa a la formació postobligatòria, vaig cursar estudis en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Amb aquesta formació, he pogut vincular la meva pintura al món literari, especialment a la poesia lírica grecollatina.

Autorretrat (2024)
llapis Neocolor sobre paper
Bev Liskin

Aquests últims anys m’he format en dibuix i pintura a l’Escola de la Dona, amb professors com Ignasi Esteve Bosch, pintor i paisatgista, i Cristina Coca, que em va ensenyar a elaborar el diari d’artista, recurs ara essencial del meu procés artístic.

M’agrada treballar i experimentar amb tota mena de materials, tant pel que fa al suport com pel que fa a la tècnica: la investigació de diferents medis d’expressió pictòrica és un dels elements que més m’inspira a l’hora de desenvolupar la meva obra.

Els temes que tracto amb més profunditat són els paisatges quotidians, immediats, tot allò que puc observar en el dia a dia, representat amb colors vibrants i contrastats, on el negre que embolcalla hi té una constant presència ; negre pur que revitzalitza els colors que té al voltant. 

Actualment, estic treballant en un projecte centrat en els espais marginals: espais bruts, artificials, mecànics, industrials; espais quotidians que preferiríem ignorar, però sense els quals la vida ens seria considerablement més complicada.